Res de dir que això del micro és cosa d'en Maki, que és un pesat, que sempre està enganxat al micro, perquè és MENTIRAAA! a Can Farra d'enguany ha quedat més que comprovat que això de sentir-nos protagonistes ni que sigui per l'estona que dura una cançó ens agrada a tots!! que ningú se n'escapaa! 
Cris... quina foto tan entranyable... m'encantaa!! ja tinc ganes de poder tornar-te a abraçar com ho faig aquí... encara que estic força lluny... us sento molt a prop, i sovint m'agradaria teletransportar-vos per una nit i sortir de festa aquí tots junts amb els meus nous "colegues", fer jocs d'aquests tan divertits que fem aquí i anar a algún "cuxitril" dels que hiha per aquí on posen la bomba o la bamba i tots esclatem a riure... No patiu!!! aquests jocs tan divertits arribaran a Llinars ni més ni menys que amb el primer sopar que fem tots junts tot just hagi tornat!!
2 comentaris:
Guapaa! És molt maca la foto, m'agrada molt!! La veritat és que jo també trobo molt a faltar les teves abraçades però abans de que vinguis a llinars en tindràs algunes :-). Avera si comprem ja els bitllets...
Un petonas!
aaaix... quins mals de caps que estan portant aquests bitllets eee...
però enuu, si dius q tindré alguna abraçada teva abans de q torni ja em fas contenta!
ptooo
Publica un comentari a l'entrada